Bé, finalment, un munt d'anys més tard que el primer blog s'obrís a Internet he decidit obrir-ne un de propi. La raó per la qual he decidit fer un blog ha estat possiblement perquè molts companys meus ja en tenen un. Direu que això és una mica trist i denota una gran falta de personalitat, potser sí, però la idea d'aquest bloc, en principi (ja veurem cap on evoluciona) és una mica diferent dels blogs convencionals. Bé, aquí haig de fer un petit apunt: jo d'això dels blogs no en tinc gaire idea i per tant dir que el que vull fer és una "cosa poc convencional en el món dels blogs" segur que és faltar a la veritat. En qualsevol cas us toca a vosaltres, amb els vostres comentaris posar-me al meu lloc :-)
Si us heu fixat aquest bloc té com a títol privadesa. Aquesta és una paraula extranya en català, d'aquelles que gairebé no es fan servir, però en anglès privacy o en castellà privacidad, tothom sap què vol dir. Aquest serà, doncs, el tema d'aquest bloc.
Explicaré una mica més això que he dit: "aquest blog l'he creat perquè molts dels meus companys en tenen un". Els blogs que tenen els meus companys són de diferents temes, fotografia, tecnologia, cinema, etc. però la característica que m'ha atret més i que tenen en comú una gran part dels seus blogs és que són anònims o si més no pseudoanònims. Per arribar al blog d'alguns dels meus companys no n'hi ha prou en saber el seu nom. De fet, en els seus blogs no hi consten els seus noms. Un dia t'assaventes que un d'aquests companys té un blog i et diu l'adreça hi entrés i tafaneges una mica. És curiós identificar l'autoria (quan hi accedeixes sabent de qui és) simplement per alguns comentaris que fan sobre alguns temes o per referències a situacions de la vida quotidiana que comparteixes amb ells que et fan adonar que efectivament aquell és el seu blog. El més divertit (i d'aquí la meva idea d'aquest bloc) ha estat seguir els enllaços dels blogs que hi ha als blogs dels meus amics. Ja se sap allò que "els amics dels meus amics són els meus amics". Aleshores ja no és tant evident saber de qui és el blog. Saps que és d'algun conegut del teu amic però no saps segur si és amic teu. Aleshores llegeixes el blog i intentes trobar-hi algun indici. En ocasions l'indici és clar i evident i acabes identificant l'autor del blog com a amic teu. En altres ocasions no és tant evident. La temàtica dels escrits et mostra una faceta d'aquella persona que no coneixies i per tant la identificació és difícil. En aquests casos, els enllaços a webs com el flicker o similar et pot donar pistes de qui és. Si les fotos, però, són artístiques és més difícil però al final acabes trobant la foto d'aquell objecte que delata de forma inequívoca la persona i aleshores, ja ho tens!!!
Per aquest motiu he volgut fer un blog i he volgut que el blog sigui anònim. Vull veure si els meus companys els pica la curiositat de saber qui és l'autor del blog o simplement passen de tot (comentaris al respecte?).
Ja se sap que l'anonimat té molts graus. De fet, els blogs dels meus companys són perfectament anònims per a la majoria de la gent que els pot arribar a visitar però que no els coneix. La meva idea és que els visitants d'aquest blog coneguin a l'autor però no sàpiguen qui és. De fet la gràcia seria que esbrinessin la seva identitat.
L'únic problema que tindré és aconseguir que els meus companys arribin fins a aquest blog perquè òbviament no els puc dir directament perquè s'hauria acabat l'anonimat, per tant, m'hauré d'inventar alguna cosa.
La última cosa que vull afegir en aquesta primera entrada fa referència a les properes entrades d'aquest bloc. Més enllà del joc que proposo sobre el descubriment de la meva identitat, vull dedicar aquest blog a la privadesa i a l'anonimat en la societat de la informació, i en particular a Internet, explicant i comentant temes i noticies que hi facin referència. Com que d'aquestes coses no en sé gaire, això em permet poder dir totes les burrades que em semblin (deixant de banda, a més, que en principi, ningú em coneix). D'altra banda, crec que és un tema interessant i com que m'agradaria aprendre'n doncs igual així n'acabo sabent una mica.
Bé, doncs, a veure si algú fa algun comentari de la meva primera entrada, sinó hauré d'abandonar el meu projecte :-(
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Bé, enhorabona per la inauguració. Efectivament, és complicat que la gent entri al teu blog si no dones l'adreça personalment.
Clar que sempre pots enviar un correu (spam) des de un compte privat als teus amics dient: "Hola, sóc amic teu, però no saps qui sóc. Entra al meu blog ;)".
Bé, molta sort, i a veure si descobrim qui ets...
M'encanta que algú, usi la paraula "privadesa", que és la que toca en català, enlloc de privacitat. Per fi un purista!
Ara bé, la paraula que que uses que si que és una mica estranya és "extranya"... ;)
Doncs sí que és extrany tot plegat. De fet podríem dir que "extrany" és una cosa fastigosa (ex) i rara ;-)
Sembla que tens prou temps lliure. Seria bo saber si nosaltres també som anònims per tu o, com expliques al primer article, ho pots saber tot de que entri al teu blog. Aleshores no es un joc just.
Curiòs això de la privadesa. Jo ja sé qui ets, però tú, en canvi, no saps qui sóc jo.
De moment ho deixarem així.
Felicitats, pel blog !
EXXXXXXXXXXXXTRANY
o
ESSSSTRANY
?
L'esperança de rebre alguna ajuda de vostè si es té algun dubte.
Publica un comentari a l'entrada