Ens ha de preocupar la privadesa?

Bé, estic animat. La meva primera entrada del bloc de privadesa ha rebut dos comentaris, perquè el tercer l'he fet jo! A més he pogut constatar que els meus companys en els seus blogs fan servir la paraula privadesa, cosa que implica que, encara que no hagin deixat comentaris si que m'han llegit. Tot una fita tenint en compte la poca difusió que n'he fet. Sort que tinc els meus amics incondicionals. Ara haig d'intentar fer arribar el blog a més gent. Hi continuaré treballant ;-) A veure quants comentaris aconsegueixo en aquesta segona!

Un blog sobre privadesa no seria tal sense fer referència al cèlebre acudit del New Yorker, aquest d'aquí al costat, un dibuix que en Peter Steiner va publicar-hi al juliol del 1993.

Des del 93 fins ara ha plogut molt (bé, potser no tant com caldria!) i les coses a Internet han canviat una mica. Actualment, la privadesa va de baixa i possiblement si un gos es connectés avui dia a Internet sortiria a les noticies del la nit obrint edició!

La quantitat d'informació que anem deixant per allà on passem "virtualment" és realment important. Per exemple si feu una ullada a aquest enllaç veureu quantes coses es poden saber del nostre ordinador simplement del nostre pas per una pàgina web. Això només si naveguem, que en principi és una activitat "anònima" com creu el gos de l'acudit. Si fem accions més identificables com parlar pel mòbil (o simplement portar-lo), fer traspassos bancaris utilitzant comptes on-line o comprar una xocolatina amb una tarja de crèdit la cosa es complica una miqueta més.

I la pregunta és: això ens hauria de preocupar? Doncs la veritat és que no ho sé. Certament, la quantitat ingent d'informació ens fa una mica més anònims. És a dir, difícilment es podrà identificar un individu a partir de la informació global que es recull a la xarxa (o on sigui), tot i que les tècniques que ho permeten (com ara la mineria de dades) cada vegada són més sofisticades i els esforços per fer-ho, més importants (com la xarxa ECHELON, de la qual ja parlaré un altre dia). Ara bé, si bé és cert que és molt difícil identificar un individu concret entre el mar de dades tant gran que hi ha només partint de la cerca de certs patrons de conducta, un tema diferent és el seguiment, en aquest mar de dades, d'un individu concret que ha estat identificat. M'atreviria a dir, i possiblement no m'equivocaria, que actualment partint de la identitat d'una persona i utilitzant la tecnologia existent pots realitzar un informe detallat de tot el que ha fet durant el dia, des d'on ha esta fins què ha menjat passant pel què ha comprat i amb qui s'ha relacionat. D'aquí potser la necessitat de mantenir-se tan anònim com es pugui.

Evidentment, la paranoia pot arribar tant lluny com es vulgui tal i com mostren algunes pel·lícules (com la mítica Enemigo público on els satèl·lits es mouen amb un joystick en temps real!).

Hi ha qui diu, també, que en el fons tornem a estar com abans quan la gent vivia en pobles petits i tothom ho sabia tot dels altres. Aquesta reflexió és parcialment certa ja que en els pobles tothom o acostuma a saber tot dels altres però en la societat de la informació això s'ha desequilibrat i ara només n'hi ha alguns (els que tenen accés a tota aquesta informació) que poden arribar a conèixer les misèries dels altres.

La primera entrada del blog

Bé, finalment, un munt d'anys més tard que el primer blog s'obrís a Internet he decidit obrir-ne un de propi. La raó per la qual he decidit fer un blog ha estat possiblement perquè molts companys meus ja en tenen un. Direu que això és una mica trist i denota una gran falta de personalitat, potser sí, però la idea d'aquest bloc, en principi (ja veurem cap on evoluciona) és una mica diferent dels blogs convencionals. Bé, aquí haig de fer un petit apunt: jo d'això dels blogs no en tinc gaire idea i per tant dir que el que vull fer és una "cosa poc convencional en el món dels blogs" segur que és faltar a la veritat. En qualsevol cas us toca a vosaltres, amb els vostres comentaris posar-me al meu lloc :-)

Si us heu fixat aquest bloc té com a títol privadesa. Aquesta és una paraula extranya en català, d'aquelles que gairebé no es fan servir, però en anglès privacy o en castellà privacidad, tothom sap què vol dir. Aquest serà, doncs, el tema d'aquest bloc.

Explicaré una mica més això que he dit: "aquest blog l'he creat perquè molts dels meus companys en tenen un". Els blogs que tenen els meus companys són de diferents temes, fotografia, tecnologia, cinema, etc. però la característica que m'ha atret més i que tenen en comú una gran part dels seus blogs és que són anònims o si més no pseudoanònims. Per arribar al blog d'alguns dels meus companys no n'hi ha prou en saber el seu nom. De fet, en els seus blogs no hi consten els seus noms. Un dia t'assaventes que un d'aquests companys té un blog i et diu l'adreça hi entrés i tafaneges una mica. És curiós identificar l'autoria (quan hi accedeixes sabent de qui és) simplement per alguns comentaris que fan sobre alguns temes o per referències a situacions de la vida quotidiana que comparteixes amb ells que et fan adonar que efectivament aquell és el seu blog. El més divertit (i d'aquí la meva idea d'aquest bloc) ha estat seguir els enllaços dels blogs que hi ha als blogs dels meus amics. Ja se sap allò que "els amics dels meus amics són els meus amics". Aleshores ja no és tant evident saber de qui és el blog. Saps que és d'algun conegut del teu amic però no saps segur si és amic teu. Aleshores llegeixes el blog i intentes trobar-hi algun indici. En ocasions l'indici és clar i evident i acabes identificant l'autor del blog com a amic teu. En altres ocasions no és tant evident. La temàtica dels escrits et mostra una faceta d'aquella persona que no coneixies i per tant la identificació és difícil. En aquests casos, els enllaços a webs com el flicker o similar et pot donar pistes de qui és. Si les fotos, però, són artístiques és més difícil però al final acabes trobant la foto d'aquell objecte que delata de forma inequívoca la persona i aleshores, ja ho tens!!!

Per aquest motiu he volgut fer un blog i he volgut que el blog sigui anònim. Vull veure si els meus companys els pica la curiositat de saber qui és l'autor del blog o simplement passen de tot (comentaris al respecte?).

Ja se sap que l'anonimat té molts graus. De fet, els blogs dels meus companys són perfectament anònims per a la majoria de la gent que els pot arribar a visitar però que no els coneix. La meva idea és que els visitants d'aquest blog coneguin a l'autor però no sàpiguen qui és. De fet la gràcia seria que esbrinessin la seva identitat.

L'únic problema que tindré és aconseguir que els meus companys arribin fins a aquest blog perquè òbviament no els puc dir directament perquè s'hauria acabat l'anonimat, per tant, m'hauré d'inventar alguna cosa.

La última cosa que vull afegir en aquesta primera entrada fa referència a les properes entrades d'aquest bloc. Més enllà del joc que proposo sobre el descubriment de la meva identitat, vull dedicar aquest blog a la privadesa i a l'anonimat en la societat de la informació, i en particular a Internet, explicant i comentant temes i noticies que hi facin referència. Com que d'aquestes coses no en sé gaire, això em permet poder dir totes les burrades que em semblin (deixant de banda, a més, que en principi, ningú em coneix). D'altra banda, crec que és un tema interessant i com que m'agradaria aprendre'n doncs igual així n'acabo sabent una mica.

Bé, doncs, a veure si algú fa algun comentari de la meva primera entrada, sinó hauré d'abandonar el meu projecte :-(