Ens ha de preocupar la privadesa?

Bé, estic animat. La meva primera entrada del bloc de privadesa ha rebut dos comentaris, perquè el tercer l'he fet jo! A més he pogut constatar que els meus companys en els seus blogs fan servir la paraula privadesa, cosa que implica que, encara que no hagin deixat comentaris si que m'han llegit. Tot una fita tenint en compte la poca difusió que n'he fet. Sort que tinc els meus amics incondicionals. Ara haig d'intentar fer arribar el blog a més gent. Hi continuaré treballant ;-) A veure quants comentaris aconsegueixo en aquesta segona!

Un blog sobre privadesa no seria tal sense fer referència al cèlebre acudit del New Yorker, aquest d'aquí al costat, un dibuix que en Peter Steiner va publicar-hi al juliol del 1993.

Des del 93 fins ara ha plogut molt (bé, potser no tant com caldria!) i les coses a Internet han canviat una mica. Actualment, la privadesa va de baixa i possiblement si un gos es connectés avui dia a Internet sortiria a les noticies del la nit obrint edició!

La quantitat d'informació que anem deixant per allà on passem "virtualment" és realment important. Per exemple si feu una ullada a aquest enllaç veureu quantes coses es poden saber del nostre ordinador simplement del nostre pas per una pàgina web. Això només si naveguem, que en principi és una activitat "anònima" com creu el gos de l'acudit. Si fem accions més identificables com parlar pel mòbil (o simplement portar-lo), fer traspassos bancaris utilitzant comptes on-line o comprar una xocolatina amb una tarja de crèdit la cosa es complica una miqueta més.

I la pregunta és: això ens hauria de preocupar? Doncs la veritat és que no ho sé. Certament, la quantitat ingent d'informació ens fa una mica més anònims. És a dir, difícilment es podrà identificar un individu a partir de la informació global que es recull a la xarxa (o on sigui), tot i que les tècniques que ho permeten (com ara la mineria de dades) cada vegada són més sofisticades i els esforços per fer-ho, més importants (com la xarxa ECHELON, de la qual ja parlaré un altre dia). Ara bé, si bé és cert que és molt difícil identificar un individu concret entre el mar de dades tant gran que hi ha només partint de la cerca de certs patrons de conducta, un tema diferent és el seguiment, en aquest mar de dades, d'un individu concret que ha estat identificat. M'atreviria a dir, i possiblement no m'equivocaria, que actualment partint de la identitat d'una persona i utilitzant la tecnologia existent pots realitzar un informe detallat de tot el que ha fet durant el dia, des d'on ha esta fins què ha menjat passant pel què ha comprat i amb qui s'ha relacionat. D'aquí potser la necessitat de mantenir-se tan anònim com es pugui.

Evidentment, la paranoia pot arribar tant lluny com es vulgui tal i com mostren algunes pel·lícules (com la mítica Enemigo público on els satèl·lits es mouen amb un joystick en temps real!).

Hi ha qui diu, també, que en el fons tornem a estar com abans quan la gent vivia en pobles petits i tothom ho sabia tot dels altres. Aquesta reflexió és parcialment certa ja que en els pobles tothom o acostuma a saber tot dels altres però en la societat de la informació això s'ha desequilibrat i ara només n'hi ha alguns (els que tenen accés a tota aquesta informació) que poden arribar a conèixer les misèries dels altres.